1 fer. Fer el bé. Si fas així, acabaràs malament.
procedir. Procedir amb mètode. Ell no procedeix correctament.
comportar-se
captenir-se
conduir-se
produir-se, obrar en públic de tal o tal manera.
portar-se (bé, malament, noblement, etc.)
fer la farina blana, portar-se bé forçosament.
regir-se. Com ens hem de regir, en aquest cas?
fer bondat o fer bonda, obrar bé; es diu esp. dels infants.
filar (fig.), portar-se bé.
viure. Viure com un bon cristià.
complir, obrar bé.
precipitar-se, obrar precipitadament.
descordar-se, obrar sense la deguda contenció.
descompassar-se, íd.
descompondre's, obrar sense la serenitat o la circumspecció degudes.
anar pel camí dret, obrar bé. Ant. Anar fora de camí.
tirar al dret (o pel dret), obrar sense consideracions de cap mena.
cançonejar, obrar amb indolència, adduint excuses.
tifejar, obrar com un tifa.
trapellejar, obrar com un trapella.
murriejar, obrar com un murri.
bergantejar, obrar com un bergant.
rufianejar o alcavotejar
taülejar, obrar com un taül (mal subjecte)
bestiejar
ruquejar
doctorejar, fer el savi.
pagesejar, fer el pagès.
ximplejar, obrar com un ximple, fer el ximple.
morralejar, obrar com un morral, fer grolleries.
beneitejar
extravagar, fer coses extravagants.
pedantejar, obrar amb pedanteria.
fatxendejar
pobrejar o pobretejar, fer el pobre, obrar com un pobre, sense ésser-ho.
cavallerejar, obrar com un cavaller, noblement, galantment.
homenejar, obrar, un noi, com un home gran.
donejar, obrar, una nena, com una dona feta.
jovenejar o fadrinejar, obrar com un jove o fadrí.
masclejar, obrar, una dona, com un home.
noiejar, fer coses pròpies d'un noi o d'una noia.
criaturejar o al·lotejar, obrar com una criatura.
fer tronar i ploure, obrar esbojarradament.
fer-ho anar tot en renou, íd.
fer-ne de totes, íd., fer coses que hom no hauria de fer.
Ant. Deixar d'obrar, de fer, etc. Excusar-se de fer una cosa.
2 Deixar sentir, una cosa, els seus efectes.
operar. El medicament ha operat.
actuar. Aquest remei no ha actuat.
Cp. repercutir: obrar en una cosa ulterior.
3 v. tr. → afaiçonar.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
